miércoles, 28 de mayo de 2014

LES DONES A L'ÍNDIA (II)


Les castes

La casta és un sistema social elaborat i complex que combina els elements d’endogàmia, ocupació, cultura, classes socials, afiliació tribal i poder polític.
La societat segueix el sistema de castes, que classifica les persones en quatre grups, basant-se en la naturalesa hereditària i l'estament social de cada individu en la societat.
El sistema sorgeix i es desenvolupa bàsicament dins la religió hindú, encara que es veu la inlluència en les altres religions properes a l'hinduisme.
El sistema de castes de l'Índia ha estat per segles i es deriva de l'hinduisme antic.
El sistema de castes segueix modelant les relacions socials i influenciant política i ecònomicament l'Índia actual.
Hi ha quatre tipus diferent de castes:
-Els brahamanas ( els sacerdots o intel·elctuals ) són les classes més altes.
-Els cahtrías ( polítics o militars).
-Els waishiais ( comerciants).
-Els suchas ( treballadors o campesins).
-Els dalits o parais són els denominats intocables i conformen la classe més baixa.

Emma Acosta, David Baena, Cèlia Codina, Paula Palomares, Pengfei Sun i Josep Tinoco
Classe de 6è B
L’educació de les nenes a l’Índia
A l’Índia li donen més importància als nens i als homes que a les nenes i les dones. Si una dona està embarassada i espera un nen no ha de preocupar-se, però si és una nena és quan comencen els problemes.
De fet, només dues de cada cinc nenes saben llegir i escriure. Al voltant del 40% de les nenes de l’Índia menors de 14 anys no assisteixen a l’escola. En els orfenats el 90% són nenes, ja que normalement aquestes són abandonades en néixer perquè suposa en molts casos la ruina de la família.
 
Pol Alcalà, Jordi Bagué, Alejandro Climent, Iker Collado, Alba Jubany i Daniel Rodriguez
Classe de 6è B


La Fundació Vicenç Ferrer a l’Índia
La Fundació Vicenç Ferrer, fundada per Vicenç Ferrer l’any 1969 a Anantapur, és una ONG que ajuda la gent. És un equip de persones que amb il·lusió treballa amb un mateix objectiu: eliminar la pobresa, la desigualtat i la injustícia.
La fundació rep moltes donacions. Amb els diners que recolecten construeixen escoles especials per a nens que tenen problemes, com ara nens amb síndrome de Down, lepra, etc. També construeixen hospitals per a la gent malalta.
Una de les frases populars que va dir Vicenç Ferrer va ser:
“No vamos con palabras, vamos con hechos”.
El millor legat que ens ha deixat és el de demostrar-nos que ser persones solidàries és treballar en comú.
Soukaina Lakachra, Berta Mei, Laura Mena,Clàudia Ruiz i Marc Planas
Classe de 6è B
L’explotació infantil a l’Índia
En moltes ocasions els nens i nenes són separats dels seus pares amb la promesa que rebran un salari. Són moltes,les persones que no tornen a veure els seus fills o filles. Aquests nens i nenes viuen tancats sense rebre cap salari, ni aliments ni cap atenció mèdica.
Hi ha milers de menors demanant caritat als carrers i buscant entre les escombraries. L’Índia ha aprovat la llei per lluitar contra el treball infantil i l’educació obligatòria fins als 14 anys, però la gran misèria encara condueix molts nens a treballar. La llei, evidentment, no es compleix ja que els funcionaris són subornats pels patrons. En altres ocasions, els nens són amagats o enviats a casa seva el dia que els inspectors escorcollen el taller.
Els pares d’aquests nens són tan pobres que prefereixen que treballin, encara que sigui en aquestes condicions, abans que es morin de gana.
Així es com l’Índia té el trist honor de ser el país amb una major població infantil laboral del món. Treballen 14 hores diàries respirant i manipulant perillosos components químics.
Dos de cada nens que treballen són físicament maltractats. Més del 50 per cent dels nens i nenes treballen set dies a la setmana i reben maltractament físic i emocional.
Els nens solen treballar en diferents oficis: la producció del cotó, el tall de pedres, la mineria, la seda, la confecció de catifes, feines domèstiques, etc.
Moltes empreses exploten els nens. Les famílies venen els seus fills i algunes vegades els nens són forçadament separats de les seves famílies. Hem trobat dos exemples:
-En Sumil, un nen de 10 anys que es passa 14 hores al dia cosint perles a una tela.
-La Falak, una nena a qui van haver d’ingressar en un hospital perquè patia greus lesions.
És injust que als nens els maltractin per treballar a les fàbriques, tallers de cigarros, etc.
Laura Agusti, Clàudia Bofill, Luz Marín, Carla Perón, Mario Redondo i Maria Xalabardé
Classe de 6e B 
 


 

LES DONES A L'ÍNDIA (I)

En aquest apartat volem fer referència a la situació que viuen les dones a l'Índia: la seva feina, la dot, el matrimoni, els fills, etc. Per aprofundir en aquest tema, vam veure primer un documental que analitzava la dona índia en el seu país. El podeu consultar a la pàgina  http://www.youtube.com/watch?v=n9-2Oop9KnA. A partir d'aquí, ens vam dividir en grups i vam completar la informació del documental. I aquest és el resultat del que hem après!


Quina feina tenen les dones índies?

El model de societat patriarcal és encara molt dur a l’Índia, la qual cosa empitjora moltes vegades els drets de les dones, tot i que són el pilar fonamental de l’economia familiar i les transmissores de valors i tradicions.Malgrat tot, el seu paper no és reconegut. Néixer nena és considerat una càrrega. La situació es més greu a les comunitats més pobres, on la dona pateix pel fet de ser dona i  per la pertinença a una casta baixa i marginada.En moltes ocasions, no van a l’escola perquè els familiars creuen que és una càrrega econòmica innecessària. Pel fet de néixer nenes se les considera  propietat de la família de l’home de la qual formaran part quant es casin. La pobresa i les desigualtats socials continuen evitant que moltes dones desenvolupin el seu potencial. El principi d’igualtat entre el gèneres està reconegut en la constitució, el sistema legal i les polítiques governamentals de l’Índia, però encara hi ha un gran abisme entre aquests principis i la realitat de la situació de les dones en moltes comunitats a tot el país.El desenvolupament de la dona té marcades diferències entre el nord i el sud de aquest país. En aquesta darrera zona s’inverteix més en la dona i es reconeix també pel seu paper a la societat. A diferència del nord, existeixen cultius d’arròs, on tradicionalment la dona ha tingut més paper com a força de treball.Les dones a l’Índia treballen unes 69 hores al contrari que els homes que en treballen 56. 

Amèlia García, Andrea García, Alisha Hansell,  Núria Loro, Paula Pérez I Adriana Sánchez
Classe de 6è A
La dot i el matrimoni a l’Índia
Avui en dia la dot està prohibida per llei, encara que segles de tradició són difícils de canviar. De fet, malgrat aquesta prohibició que impedeix que la dot sigui un requisit pel matrimoni, resulta pràcticament obligatòria a moltes regions i castes del país.
Així, doncs, no és estrany que la família del nuvi demani una quantitat de diners i altres béns materials per accedir a casar el seu fill i costejar també el casament. D’altra banda, els matrimonis concertats són una pràctica comú, de manera que tant el nuvi com la núvia s’arriben a casar sense conèixer-se ni estimar-se.
Laia Borràs, Aran Castillo, Marta Cervantes, Marc Gil, Álex González i Evelyn Grandinetti
Classe de 6è A




Orfes a l’Índia
Els orfenats a l’Índia serveixen d’acollida als nens i nenes fins a divuit anys que no tenen família que els puguin cuidar. Com tots els orfenats, a banda de cuidar els nens, també intenten buscar una família perquè els adopti i així créixer en un entorn familiar i agradable que els estimi. Allí els nens són com una gran família: els més grans cuiden i es preocupen dels més petits.
Als orfenats de l’Índia hi ha més nenes que nens, ja que les nenes quan es fan dones i s’han de casar, els seus pares han de donar una dot a la família del seu marit. Això provoca que les famílies que són molt pobres abandonin les seves filles als orfenats o bé que els donin mort per evitar-los el patiment de grans.
 Xènia Abascal, Beatriz Aceituno, Sònia Blanes, Óscar Fernández, David Murat i Montse Redolfi
Classe de 6è A
Per què la dona índia prefereix tenir fills que filles?
La dona a l’Índia pateix la discriminació des que neixen i al llarg de tota la seva vida. Als nens se’ls cuida més i se’ls dona mes prioritat en l’educació, mentre que a les dones, se les considera una despesa, ja que en el moment de casar-se els pares de la família de la dona han de pagar la dot a la família del seu futur marit. En casar-se, la dona se’n va a viure amb la família del seu home i, si no ho fan, són malmirats per tota la comunitat.
Les famílies volen tenir fills perquè creuen que ells seran els que els cuidaran de grans i també perquè no poden perdre l’honor de família. De vegades, les dones avorten si saben que esperen una nena. D’altres, les porten a un orfenat on se les cuida i se les respecta i, desgraciadament, altres vegades se les abandona.
L’Índia es considera un dels pitjors països on pot néixer una dona: no se les té en compte, són obligades a casar-se amb una persona desconeguda, abandonen la seva família quan es casen, treballen incansablement i duen tot el pes de la família.
Pol Batalla, Salma El Bakali, Adrià Jiménez, Carlos Murillo, Sergi Reyes i Jofre Triquell
Classe de 6è A