Les
castes
La casta és un sistema social elaborat i complex que
combina els elements d’endogàmia, ocupació, cultura, classes socials, afiliació
tribal i poder polític.
La societat segueix el sistema de castes, que
classifica les persones en quatre grups, basant-se en la naturalesa hereditària
i l'estament social de cada individu en la societat.
El sistema sorgeix i es desenvolupa bàsicament dins la
religió hindú, encara que es veu la inlluència en les altres religions properes
a l'hinduisme.
El sistema de castes de l'Índia ha estat per segles i
es deriva de l'hinduisme antic.
El sistema de castes segueix modelant les relacions
socials i influenciant política i ecònomicament l'Índia actual.
Hi ha quatre tipus diferent de castes:
-Els brahamanas ( els sacerdots o intel·elctuals ) són
les classes més altes.
-Els cahtrías ( polítics o militars).
-Els waishiais ( comerciants).
-Els suchas ( treballadors o campesins).
-Els dalits o parais són els denominats intocables i
conformen la classe més baixa.
Emma Acosta, David Baena, Cèlia Codina, Paula Palomares, Pengfei Sun i Josep Tinoco
Classe de 6è B
L’educació de les nenes a
l’Índia
A
l’Índia li donen més importància als nens i als homes que a les nenes i les
dones. Si una dona està embarassada i espera un nen no ha de preocupar-se, però
si és una nena és quan comencen els problemes.
De
fet, només dues de cada cinc nenes saben llegir i escriure. Al voltant del 40%
de les nenes de l’Índia menors de 14 anys no assisteixen a l’escola. En els
orfenats el 90% són nenes, ja que normalement aquestes són abandonades en
néixer perquè suposa en molts casos la ruina de la família.
Pol Alcalà, Jordi Bagué, Alejandro Climent, Iker Collado, Alba Jubany i Daniel Rodriguez
Classe de 6è B
La Fundació Vicenç Ferrer a l’Índia
La
Fundació Vicenç Ferrer, fundada per Vicenç Ferrer l’any 1969 a Anantapur, és
una ONG que ajuda la gent. És un equip de persones que amb il·lusió treballa
amb un mateix objectiu: eliminar la pobresa, la desigualtat i la injustícia.
La
fundació rep moltes donacions. Amb els diners que recolecten construeixen
escoles especials per a nens que tenen problemes, com ara nens amb síndrome de
Down, lepra, etc. També construeixen hospitals per a la gent malalta.
Una
de les frases populars que va dir Vicenç Ferrer va ser:
“No
vamos con palabras, vamos con hechos”.
El
millor legat que ens ha deixat és el de demostrar-nos que ser persones solidàries
és treballar en comú.
Soukaina Lakachra, Berta Mei, Laura Mena,Clàudia Ruiz i Marc Planas
Classe de 6è B
L’explotació
infantil a l’Índia
En moltes ocasions els nens i nenes
són separats dels seus pares amb la promesa que rebran un salari. Són moltes,les persones que no tornen a veure els seus fills o filles. Aquests nens i
nenes viuen tancats sense rebre cap salari, ni aliments ni cap atenció mèdica.
Hi ha milers de menors demanant
caritat als carrers i buscant entre les escombraries. L’Índia ha aprovat la
llei per lluitar contra el treball infantil i l’educació obligatòria fins als
14 anys, però la gran misèria encara condueix molts nens a treballar. La llei,
evidentment, no es compleix ja que els funcionaris són subornats pels patrons.
En altres ocasions, els nens són amagats o enviats a casa seva el dia que els
inspectors escorcollen el taller.
Els pares d’aquests nens són tan pobres que prefereixen que treballin, encara que sigui en aquestes condicions,
abans que es morin de gana.
Així es com l’Índia té el trist honor
de ser el país amb una major població infantil laboral del món. Treballen 14
hores diàries respirant i manipulant perillosos components químics.
Dos de cada nens que treballen són
físicament maltractats. Més del 50 per cent dels nens i nenes treballen set
dies a la setmana i reben maltractament físic i emocional.
Els nens solen treballar en
diferents oficis: la producció del cotó, el tall de pedres, la mineria, la seda, la confecció de catifes, feines domèstiques, etc.
Moltes empreses exploten els nens. Les
famílies venen els seus fills i algunes vegades els nens són forçadament
separats de les seves famílies. Hem trobat dos exemples:
-En Sumil, un nen de 10 anys que
es passa 14 hores al dia cosint perles a una tela.
-La Falak, una nena a qui van
haver d’ingressar en un hospital perquè patia greus lesions.
És injust que als nens els maltractin per treballar a les fàbriques, tallers de cigarros, etc.
Laura Agusti, Clàudia Bofill, Luz Marín, Carla Perón, Mario Redondo i Maria Xalabardé
Classe de 6e B
