LES DONES A L'ÍNDIA (I)

En aquest apartat volem fer referència a la situació que viuen les dones a l'Índia: la seva feina, la dot, el matrimoni, els fills, etc. Per aprofundir en aquest tema, vam veure primer un documental que analitzava la dona índia en el seu país. El podeu consultar a la pàgina  http://www.youtube.com/watch?v=n9-2Oop9KnA. A partir d'aquí, ens vam dividir en grups i vam completar la informació del documental. I aquest és el resultat del que hem après!

Quina feina tenen les dones índies?

El model de societat patriarcal és encara molt dur a l’Índia, la qual cosa empitjora moltes vegades els drets de les dones, tot i que són el pilar fonamental de l’economia familiar i les transmissores de valors i tradicions.Malgrat tot, el seu paper no és reconegut. Néixer nena és considerat una càrrega. La situació es més greu a les comunitats més pobres, on la dona pateix pel fet de ser dona i  per la pertinença a una casta baixa i marginada.En moltes ocasions, no van a l’escola perquè els familiars creuen que és una càrrega econòmica innecessària. Pel fet de néixer nenes se les considera  propietat de la família de l’home de la qual formaran part quant es casin. La pobresa i les desigualtats socials continuen evitant que moltes dones desenvolupin el seu potencial. El principi d’igualtat entre el gèneres està reconegut en la constitució, el sistema legal i les polítiques governamentals de l’Índia, però encara hi ha un gran abisme entre aquests principis i la realitat de la situació de les dones en moltes comunitats a tot el país.El desenvolupament de la dona té marcades diferències entre el nord i el sud de aquest país. En aquesta darrera zona s’inverteix més en la dona i es reconeix també pel seu paper a la societat. A diferència del nord, existeixen cultius d’arròs, on tradicionalment la dona ha tingut més paper com a força de treball.Les dones a l’Índia treballen unes 69 hores al contrari que els homes que en treballen 56. 

Amèlia García, Andrea García, Alisha Hansell,  Núria Loro, Paula Pérez I Adriana Sánchez

Classe de 6è A

La dot i el matrimoni a l’Índia

Avui en dia la dot està prohibida per llei, encara que segles de tradició són difícils de canviar. De fet, malgrat aquesta prohibició que impedeix que la dot sigui un requisit pel matrimoni, resulta pràcticament obligatòria a moltes regions i castes del país.

Així, doncs, no és estrany que la família del nuvi demani una quantitat de diners i altres béns materials per accedir a casar el seu fill i costejar també el casament. D’altra banda, els matrimonis concertats són una pràctica comú, de manera que tant el nuvi com la núvia s’arriben a casar sense conèixer-se ni estimar-se.

Laia Borràs, Aran Castillo, Marta Cervantes, Marc Gil, Álex González i Evelyn Grandinetti

Classe de 6è A

Orfes a l’Índia

Els orfenats a l’Índia serveixen d’acollida als nens i nenes fins a divuit anys que no tenen família que els puguin cuidar. Com tots els orfenats, a banda de cuidar els nens, també intenten buscar una família perquè els adopti i així créixer en un entorn familiar i agradable que els estimi. Allí els nens són com una gran família: els més grans cuiden i es preocupen dels més petits.

Als orfenats de l’Índia hi ha més nenes que nens, ja que les nenes quan es fan dones i s’han de casar, els seus pares han de donar una dot a la família del seu marit. Això provoca que les famílies que són molt pobres abandonin les seves filles als orfenats o bé que els donin mort per evitar-los el patiment de grans.

 Xènia Abascal, Beatriz Aceituno, Sònia Blanes, Óscar Fernández, David Murat i Montse Redolfi

Classe de 6è A

Per què la dona índia prefereix tenir fills que filles?

La dona a l’Índia pateix la discriminació des que neixen i al llarg de tota la seva vida. Als nens se’ls cuida més i se’ls dona mes prioritat en l’educació, mentre que a les dones, se les considera una despesa, ja que en el moment de casar-se els pares de la família de la dona han de pagar la dot a la família del seu futur marit. En casar-se, la dona se’n va a viure amb la família del seu home i, si no ho fan, són malmirats per tota la comunitat.

Les famílies volen tenir fills perquè creuen que ells seran els que els cuidaran de grans i també perquè no poden perdre l’honor de família. De vegades, les dones avorten si saben que esperen una nena. D’altres, les porten a un orfenat on se les cuida i se les respecta i, desgraciadament, altres vegades se les abandona.

L’Índia es considera un dels pitjors països on pot néixer una dona: no se les té en compte, són obligades a casar-se amb una persona desconeguda, abandonen la seva família quan es casen, treballen incansablement i duen tot el pes de la família.

Pol Batalla, Salma El Bakali, Adrià Jiménez, Carlos Murillo, Sergi Reyes i Jofre Triquell

Classe de 6è A