El model de societat patriarcal és encara molt dur a
l’Índia, la qual cosa empitjora moltes vegades els drets de les dones, tot i
que són el pilar fonamental de l’economia familiar i les transmissores de
valors i tradicions.Malgrat tot, el seu paper no és reconegut. Néixer nena és
considerat una càrrega. La situació es més greu a les comunitats més pobres, on
la dona pateix pel fet de ser dona i per
la pertinença a una casta baixa i marginada.En moltes ocasions, no van a
l’escola perquè els familiars creuen que és una càrrega econòmica innecessària.
Pel fet de néixer nenes se les considera
propietat de la família de l’home de la qual formaran part quant es
casin. La pobresa i les desigualtats socials continuen evitant que moltes dones
desenvolupin el seu potencial. El principi d’igualtat entre el gèneres està
reconegut en la constitució, el sistema legal i les polítiques governamentals
de l’Índia, però encara hi ha un gran abisme entre aquests principis i la
realitat de la situació de les dones en moltes comunitats a tot el país.El
desenvolupament de la dona té marcades diferències entre el nord i el sud de
aquest país. En aquesta darrera zona s’inverteix més en la dona i es reconeix
també pel seu paper a la societat. A diferència del nord, existeixen cultius
d’arròs, on tradicionalment la dona ha tingut més paper com a força de
treball.Les dones a l’Índia treballen unes 69 hores al contrari que els homes
que en treballen 56.
Amèlia García, Andrea García, Alisha Hansell, Núria Loro, Paula Pérez I Adriana
Sánchez
Classe de 6è A
La dot i el matrimoni a l’Índia
Avui
en dia la dot està prohibida per llei, encara que segles de tradició són
difícils de canviar. De fet, malgrat aquesta prohibició que impedeix que la dot
sigui un requisit pel matrimoni, resulta pràcticament obligatòria a moltes
regions i castes del país.
Així,
doncs, no és estrany que la família del nuvi demani una quantitat de diners i
altres béns materials per accedir a casar el seu fill i costejar també el
casament. D’altra banda, els matrimonis concertats són una pràctica comú, de
manera que tant el nuvi com la núvia s’arriben a casar sense conèixer-se ni
estimar-se.
Laia
Borràs, Aran Castillo, Marta Cervantes, Marc Gil, Álex González i Evelyn
Grandinetti
Classe de 6è A
Orfes a l’Índia
Els orfenats a l’Índia serveixen
d’acollida als nens i nenes fins a divuit anys que no tenen família que els
puguin cuidar. Com tots els orfenats, a banda de cuidar els nens, també
intenten buscar una família perquè els adopti i així créixer en un entorn
familiar i agradable que els estimi. Allí els nens són com una gran família:
els més grans cuiden i es preocupen dels més petits.
Als orfenats de l’Índia hi ha més
nenes que nens, ja que les nenes quan es fan dones i s’han de casar, els seus
pares han de donar una dot a la família del seu marit. Això provoca que les
famílies que són molt pobres abandonin les seves filles als orfenats o bé que
els donin mort per evitar-los el patiment de grans.
Classe de 6è A
Per què la dona índia prefereix tenir fills que filles?
La dona a l’Índia
pateix la discriminació des que neixen i al llarg de tota la seva vida. Als
nens se’ls cuida més i se’ls dona mes prioritat en l’educació, mentre que a les
dones, se les considera una despesa, ja que en el moment de casar-se els pares
de la família de la dona han de pagar la dot a la família del seu futur marit.
En casar-se, la dona se’n va a viure amb la família del seu home i, si no ho
fan, són malmirats per tota la comunitat.
Les famílies volen
tenir fills perquè creuen que ells seran els que els cuidaran de grans i també perquè
no poden perdre l’honor de família. De vegades, les dones avorten si saben que
esperen una nena. D’altres, les porten a un orfenat on se les cuida i se les respecta
i, desgraciadament, altres vegades se les abandona.
L’Índia es considera
un dels pitjors països on pot néixer una dona: no se les té en compte, són
obligades a casar-se amb una persona desconeguda, abandonen la seva família
quan es casen, treballen incansablement i duen tot el pes de la família.
Pol Batalla, Salma El Bakali, Adrià Jiménez, Carlos Murillo, Sergi Reyes i Jofre Triquell
Classe de 6è A
No hay comentarios:
Publicar un comentario